|
"El segle XX, del gran progrés i evolució extrema del ser humà, ha servit als que s’han pogut pagar la comoditat de no anar a la guerra; ha servit a aquells que s’han pogut comprar prou aliments per no passar gana; a aquells que s’han pogut pagar un tractament per curar-se una malaltia com el càncer o la sida. La resta d’habitants del planeta som encara a les mans del destí diví, anàrquic o de la fortuna.
Davant la fam i la guerra els informatius ja ens han deixat freds, i ho assumim: sempre són lluny. Però en certs moments, assabentar-te tants cops i en tant poc temps de tants i tants que han caigut presa de grans malalties, persones properes o no, et pot arribar a saturar emocionalment. És impossible assimilar el fet de tenir coneixement de tanta gent que pateix aquesta malaltia en pròpia carn, i de tants i tants els que els envolten i pateixen en la seva lluita i amb el que massa sovint esdevé un tràgic desenllaç.
Serveixi aquesta cançó per a tots ells com un petit homenatge."
|
